Back أزمة يوليو Arabic Ліпеньскі крызіс Byelorussian জুলাই সঙ্কট Bengali/Bangla Červencová krize Czech Julikrise German July Crisis English Crisis de julio Spanish Juulikriis Estonian Uztaileko krisialdia Basque بحران ژوئیه Persian
| ||||
| ||||
| Tipus | crisi diplomàtica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | July 1914 (en)  | |||
| Part de | Primera Guerra Mundial | |||
| Data | 23 juliol 1914 | |||
| Localització | Europa | |||
| Efectes | Primera Guerra Mundial | |||
La Crisi de juliol fou una sèrie d'escalades diplomàtiques i militars interrelacionades entre si, que van implicar les potències principals d'Europa l'estiu de 1914 i van desembocar en la Primera Guerra Mundial. La crisi va començar el 28 de juny de 1914, quan Gavrilo Princip, un serbi bosnià, va assassinar l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, l'hereu presumpte del tron austrohongarès. Una xarxa complexa d'aliances, acompanyada d'errors de càlcul de molts líders que creien que la guerra els era favorable o que no hi hauria una guerra generalitzada, va tenir com a resultat un esclat d'hostilitats entre gairebé totes les nacions europees importants a principis d'agost de 1914; el maig de 1915, ja hi eren implicades totes les nacions principals.
(1er dibuix) Les Potències Centrals es tapen el nas de fàstic mentre la petita Sèrbia s'afegeix a la taula, mentre Rússia reacciona amb joia.
(2) Sèrbia apunyala Àustria-Hongria, amb commoció evident de tothom. Alemanya ofereix immediatament suport a Àustria.
(3)Àustria exigeix una satisfacció de Sèrbia, mentre una Alemanya relaxada amb les mans a les butxaques no s'adona que Rússia i França es posen d'acord al fons.
(4) Àustria malatracta Sèrbia, mentre una Alemanya alarmada mira Rússia que s'ha enfadat i presumiblement fa un acord amb l'Imperi Otomà, i França prova de parlar amb Gran Bretanya.
(5) Comença una baralla general amb Alemanya i França enfrontant-se immediatament, mentre Gran Bretanya s'ho mira amb consternació. (És possible que el dibuix es fes abans de la declaració de guerra britànica.) A la dreta, un altre combatent amenaça d'afegir-s'hi des de la foscor.
Àustria-Hongria considerava que els moviments irredemptistes dels eslaus meridionals, promoguts per Sèrbia, eren una amenaça a la unitat nacional. Després de l'assassinat, Àustria volia donar un cop militar contra Sèrbia per fer una demostració de força i aconseguir que Sèrbia fos més prudent en el seu suport del nacionalisme iugoslau. No obstant, li preocupava la reacció de l'Imperi Rus, que era el suport principal de Sèrbia, i per això va demanar una garantia al seu aliat alemany que donaria suport a Àustria en qualsevol conflicte. Alemanya va garantir el seu suport, però va aconsellar Àustria d'actuar ràpidament, mentre les simpaties mundials per l'hereu assassinat eren significatives, per tal de limitar la guerra a una zona determinada, i evitar implicar-hi Rússia. Alguns líders alemanys creien que la potència econòmica creixent de Rússia modificaria l'equilibri de poder entre els dos països, que una guerra era inevitable, i que a Alemanya li aniria bé si hi havia una guerra aviat. No obstant, en comptes de llançar un atac ràpid amb les forces militars que tenien a la seva disposició, els líders austríacs van deliberar fins a mitjans de juliol, abans de decidir que farien a Sèrbia un ultimàtum dur el 23 de juliol, i que no atacarien sense una mobilització total del seu exèrcit, que no es podia aconseguir abans del 25 de juliol de 1914.
Poc abans de la resposta sèrbia a l'ultimàtum, Rússia va decidir que intervindria en qualsevol guerra austro-sèrbia i va ordenar una mobilització parcial de les seves forces armades. Encara que els líders militars russos reconeixien que Rússia encara no era prou forta per una guerra generalitzada, Rússia creia que la queixa austríaca contra Sèrbia era un pretext orquestrat per Alemanya i que havia de demostrar la seva força protegint el seu aliat serbi. Aquesta mobilització fou la primera acció militar important efectuada per algun país fora del conflicte inicial entre Àustria-Hongria i Sèrbia; va fer augmentar la voluntat de Sèrbia de desafiar l'amenaça d'un atac austríac i va aixecar totes les alarmes a Alemanya per les masses de tropes russes que s'ajuntaven a prop de la seva frontera. Abans, els militars alemanys havien predit que la mobilització russa seria més lenta que la del seu aliat francès a la frontera de l'altre extrem; per tant, l'estratègia militar d'Alemanya en qualsevol conflicte amb Rússia era atacar per Bèlgica per esquivar les fortificacions franceses i derrotar ràpidament França a l'oest abans de girar-se per enfrontar-se a Rússia a l'est. França era conscient que hauria d'actuar coordinadament amb el seu aliat rus per derrotar el rival alemany, i per tant va escalar la seva preparació a mesura que augmentaven les tensions a la frontera germano-russa, cosa que encara va alarmar més Alemanya.
Encara que Gran Bretanya estava alineada amb Rússia i França, també tenia relacions diplomàtiques relativament amistoses amb Alemanya, i molts líders britànics no veien cap mena de motiu per implicar-se en una guerra continental. El Regne Unit va fer contínues ofertes de mediació, utilitzant la resposta sèrbia com a base per la negociació, i Alemanya va fer diferents promeses en un intent d'assegurar la neutralitat britànica. No obstant, Gran Bretanya va decidir que tenia l'obligació moral de defensar Bèlgica i els seus aliats formals, convertint-se en l'última nació principal que s'implicava en la crisi de juliol, per entrar formalment al conflicte el 4 d'agost. A principis d'agost, el motiu ostensible per un conflicte armat, la disputa entre Sèrbia i Àustria-Hongria per l'hereu assassinat, ja era només un nota secundària d'una guerra europea generalitzada.